Breu reflexió sobre la identitat de marca de la casa d'Aichi
Ignasi Puig Renalias
29 de juliol de 2024
No era estrany fa uns deu o quinze anys enrere, quan pensàvem en Toyota, que de seguida ens vinguessin al cap imatges d’un Prius o d’electrodomèstics de tipologia semblant. És a dir, cotxes ben fets, eficients, híbrids però, en general, força avorridots. Aptes per transportar-te d’un punt A a un punt B amb l’única emoció de batre un nou rècord en la teva mitjana de consum.
Pots jugar a buscar les 7 diferències.
El tema és que aquesta estratègia de negoci que ho apostava tot per la racionalitat venia a posteriori d’una llarga tradició en competició i un notable pedigrí dels seus models esportius de carrer. Aquest no és un article on fer un revisió detallada de tota la trajectòria de la casa japonesa en competició, però cal fer menció als mítics Celica del Grup A de ral·lis dels anys ’90 amb Carlos Sainz com a pilot, a la incursió a la Fórmula 1 al 2002 o les diferents participacions de la marca a les 24 h de Le Mans amb el Toyota GT ONE. A més a més, si t’acostaves a un concessionari de la marca tenies un ampli ventall d’opcions passionals segons les teves possibilitats econòmiques, que anaven des d’un Celica a tot un Supra, passant per l’MR2, un petit descapotable de motor central. Però durant la vida comercial d’aquests models, no s’havien invertit recursos per donar-los perpetuïtat en forma de successors.
Un de cada, si us plau!
Fixem-nos, doncs, com cronològicament i pel que fa a identitat esportiva, tot va en decadència a partir de l’inici del s. XXI:
- 1999 – Toyota es retira del WRC.
- 2005 – Fi de la producció del Supra.
- 2006 – Fi de la producció del Celica.
- 2007 – Fi de la producció del MR2.
- 2009 – Toyota es retira de la Fórmula 1.
Un CEO d’un fabricant d’automòbils a qui realment li agraden els cotxes. Una rara avis.
D’aquesta manera, a finals de la primera dècada dels 2000, Toyota quedava orfe de qualsevol rastre passional, amb l’ecologisme i la qualitat com a únics atributs. Mentrestant, i sense sortir del Japó, Nissan venia el 350z com xurros, Mazda comptava amb el RX8 i Mistubishi i Subaru seguien amb la tradició del grup A amb els seus EVO i STI, respectivament. És en aquest moment quan hem de presentar un personatge que suposarà un punt d’inflexió a la nostra història. Es tracta d’Akio Toyoda, net de Kiichiro Toyoda, fundador de Toyota Motors Company.
El que té de remarcable aquest senyor ja que no és una característica molt extesa en els alts càrrecs d’empreses automobilístiques (encara que sembli mentida), és que era un enamorat dels cotxes i, en concret, dels esportius. Per fer-nos una petita idea de la seva devoció, Akio – sota el sobrenom de Morizo – era un participant més o menys regular a les carreres, amb algunes aparicions destacades a les 24 h de Nürburgring, per exemple. Per altra banda, també exercia com a pilot de proves en el desenvolupament de vehicles de la companyia. Tot un fenòmen, vaja.
GT86, la pedra angular de la nova identitat de Toyota.
En l’època que ens ocupa, Akio estava posicionat com a vicepresident de vendes de Toyota i, sota aquest càrrec, va iniciar el que ell anomenava la “reconnexió amb els joves”. Toyoda volia recuperar la glòria de temps passats i reformular la marca i va començar a partir d’un projecte que pretenia fabricar un coupé de tracció posterior. Aquesta iniciativa no va tenir un camí planer. Recordem que ens trobàvem davant d’una crisi econòmica mundial (2008) i que el mercat derivava cap a un producte aspiracional diferent, els SUV. El 2009, Akio era elegit president de Toyota i, amb la nova posició, apartava la marca de la F1 per tal de reorientar el capital i tirar endavant el programa esmentat, d’on acabaria naixent el GT86.
El Toyota GT86 sortiria al mercat el 2012, després de la presentació de diversos prototips i d’una expectació global molt remarcable. Es tractava d’un esportiu de 2+2 places amb configuració de motor boxer longitudinal davanter amb tracció posterior i canvi manual. Tot i el hype generat per aquest model, les vendes fora del Japó no van ser especialment bones. Tot i així, representava el tret de sortida per a la “nova Toyota” i una eina de màrqueting que esborraria la imatge d’empresa d’electrodomèstics i tornaria la companyia al lloc d’on no hauria d’haver marxat mai. A partir d’aquell moment, se succeirien tota una sèrie d’esdeveniments imposats pel mateix Akio. Anem-ho a veure.
Lexus LFA, síntesi d’art i enginyeria.
De manera més o menys paral·lela al desenvolupament del GT86, es portaria a terme la gestació del biplaça de motor central Lexus LFA amb l’objectiu de demostrar que comptaven amb l’experiència i la capacitat tecnològica suficient per fabricar un superesportiu capaç de rivalitzar amb Ferrari o Porsche. Sobre l’LFA, Akio deia això:
“Als anys ‘60 vam construir el Toyota 2000GT, als anys ‘80 vam crear el Toyota Supra. Als anys 2000 hauríem d’haver creat alguna cosa similar, però ens vam endarrerir 10 anys.”
El coupé de Lexus veuria la llum al 2010 i se’n fabricarien només 500 unitats fins al 2012 degut al mètode de producció artesanal utilitzat.
S-FR concept (2015) i GR Supra (2019)
Al mateix 2012 també, Toyota retornava a les 24 h de Le Mans i es fixava l’objectiu de tornar a fabricar el Supra a partir d’una associació amb BMW. I, per si no n’hi hagués prou, es plantejava un possible substitut del MR2 en forma de l’SF-R concept. Quasi res!
Un altre fet remarcable és que també es va consolidar l’estratègia de convertir Gazoo Racing en la branca esportiva i la divisió encarregada dels esdeveniments de motorsport de Toyota. Així doncs, l’equip que fins al 2015, tot i representar la marca, havia estat independent, passava a ser absorbit pels d’Aichi.
Yaris WRC ’17
Però la cosa no quedava aquí, el retorn al Mundial de Ral·lis és una història fascinant, que valdria per a un article sencer a part, però mirem de resumir-la. Akio, com a fanàtic de la conducció que era, va rebre un curs de pilotatge per part del quatre vegades campió Tommi Mäkinen el 2013. El mateix any, aquest últim el convidava al ral·li de Finlàndia on el president de Toyota va començar a rememorar l’època daurada de la marca en aquesta competició. Arran d’aquesta amistat, Toyoda demanava a Mäkinen que li construís un GT86 de ral·lis i, després de provar-lo, Akio quedava totalment fascinat i es vertebrava finalment la tornada al WRC de cara a 2017. Precisament amb Tommi Mäkinen al capdavant de l’equip del WRC, només un any després ja aconseguien el títol de constructors amb el Yaris de tercera generació.
GR Yaris (2020)
Podria semblar, arribats fins a aquest punt, que ja tindrien la feina feta però Akio volia anar més enllà. De cara a la renovació del Yaris el 2020 amb una nova generació, s’obria la porta a dissenyar un cotxe que fos una bona base pel mundial de ral·lis i, tot i que aquest relat també es mereix el seu espai propi, l’equip de competició amb base a Finlàndia exigiria uns requeriments tals que determinarien la gènesis del GR Yaris que tots coneixem. Un vehicle amb mirada als mítics Grup A, en què cada un dels detalls estava pensat per satisfer les necessitats del cotxe del mundial. En són clars exemples el sistema de suspensió independent extret directament del Corolla, les portes, capó i maleter en alumini o el sostre de fibra de carboni. El motor? Un tricilíndric d’1.6 litres de cilindrada amb una potència de 261 CV!
I tampoc n’hi havia prou. Dos anys després, l’estela del primer projecte d’Akio tenia continuïtat amb l’aparició el GR86 substitut directe del GT86. Ara més potent, més precís i més madur en tots els sentits.
GR 86, senzillament el vull.
Després d’aquest encadanament de fets que us he explicat, vull fer una breu reflexió sobre l’estratègia seguida per Toyota i com aquesta ha anat totalment a contracorrent. Si observem la deriva del mercat de la passada dècada podem veure que les marques han anat apostant cada cop menys per productes emotius a preu més o menys assequible. Hem presenciat a partir de la pandèmia, la mort de l’esportiu econòmic. En canvi, Toyota ha seguit un camí diferent. Els híbrids i els cotxes racionals són el gruix de les seves vendes i els que realment donen beneficis directes a la casa però gràcies a aquest fet, s’han pogut centrar en els últims quinze anys a treballar una imatge de marca totalment alternativa, amb la qual fins i tot ara, els models Yaris i Corolla es poden considerar extrovertits. Avui, Toyota irradia passió, emoció i esportivitat. I, per tot això, Toyota mola. Mola molt.
Concloem fent una ullada a aquests anys de mandat d’Akio on es pot admirar la magnitud del canvi:
- 2010 – Entra a producció el Lexus LFA
- 2012 – Surt al mercat el GT86 i retorn a Le Mans
- 2015 – Gazoo Racing i presentació del SF-R concept
- 2017 – Reintegrament al WRC
- 2019 – Es comença a fabricar el nou Supra
- 2020 – GR Yaris
- 2022 – GR86
- 20?? – Tornen el Celica i el MR2?
Toyota is back!
Interesant article, potser que sí tornin el celica o MR2.. ojala
Toyota mola! Vull afegir al increible Corolla GR que ojala arrivi a europa algun dia!
Tant de bo!!!