Debutant en el món dels trackdays
Ignasi Puig Renalias
13 de juliol de 2024
Ja feia temps em picava el cuc per entrar en un circuit, però ni acabava de trobar el moment ni l’economia era la meva millor aliada. Havia tingut un Fiesta ST i aquell hauria sigut el cotxe amb el qual m’hauria agradat estrenar-me però l’anar a viure sol i el fet de posar-me a estudiar de nou, m’ho van impedir (lo primer és lo primer). Així doncs, vaig fer un canvi cap a un Swift Sport ZC32s, que suposava baixar un graó pel que fa a esportivitat però que em solucionava totes les facetes de la meva nova vida.
El que tenia (esq.); el que tinc (dta.)
D’aquesta manera ens trobàvem en ple 2024, amb 28 anys i “verges” de circuit. A més, a prop de casa meva, havien tancat temporalment el circuit de Can Padró, ideal per iniciar-se i també per a cotxes poc potents, així que s’havia de fer alguna cosa. És aquí on apareix GRIPMASTERS, amb l’Iván i el Juan al capdavant, els quals tenen una proposta impossible de declinar. Un trackday econòmic, amb moltes hores de circuit i un traçat tipus karts. No m’ho vaig pensar ni un moment.
Circuit de Samper
El circuit escollit era el de Samper, una pista tècnica i revirada ubicada prop de Híjar (Aragó). A més, s’hi van afegir el Marc, un gran amic, i el Víctor, a qui no coneixia i amb el qual no vam trigar a connectar. Des d’on vivim eren 250 km i 3 horetes de viatge, que si les sumàvem a les hores de pilotatge del trackday, ens passarien factura al final del dia i a l’hora de tornar. Per això, vam decidir agafar un hostal a prop del traçat, tronat però amb bufet lliure (molt important), que ens permetria anar-hi la nit abans i llevar-nos frescos per poder posar a prova les nostres habilitats al volant.
Bufet lliure sempre és “bien”
El matí de l’esdeveniment, descobríem que altres participants havien tingut la mateixa pensada i quan vam anar a la gasolinera més propera a omplir (aquesta vegada tocava 98 😊), ja t’ambientaves en veure varis Miatas modificats, un Opel Speedster i un senyor Lotus Exige; allò pintava bé! Així doncs, amb la cançó Run boy Run de Woodkid a la ràdio i amb un Google Maps com a copilot que ens feia passar per camins rurals, arribàvem al nostre destí.
No us enganyaré, hi havia nervis i també emoció que creixia a mesura que anaven arribant més Miatas, un Escort RS Cosworth, un BRZ… i cotxes d’aquesta talla que ja donaven a entendre que a part de bones màquines, també hi hauria bones mans. Em passaven pel cap pors o preguntes com: estaré a l’altura? sabré adaptar-me al circuit o faré un ridícul espantós? Aviat sortiríem de dubtes. Després d’una explicació detallada sobre les normes del circuit per part del propietari (aquest cop correríem amb sentit invertit) i del repartiment de números per un posterior concurs amb un pernil com a premi, arribava l’hora de la veritat. Eren les 10 del matí i teníem tot el dia per endavant.
El que venia a ser una mica el pati
*La narració entra a fer-se amb present, per emfatitzar el dramatisme.
El cotxe (i jo també) ja estem a “temperatura”. Desconnecto l’ESP i, tant bon punt donen el tret de sortida, no trigo a entrar cap a dins. Començo a poc a poc i faig bé, doncs a part de la meva nul·la experiència en circuit, els pneumàtics i l’asfalt encara estan freds i això fa que per poc que entris una mica fort el cotxe marxi tant de davant com de darrere. Acabo la volta de reconeixement i ja pujo una mica el ritme, un xic més confiat. I el tema es comença a posar interessant a mesura que passen els minuts i augmenta tant la temperatura ambient com la del propi asfalt, a base de passades. Ara ja hi ha grip i em deixo anar; faig arribar el petit M16A al tall, freno amb decisió i apuro cada traçada. El cotxe, que està completament de sèrie i amb pneumàtics de carrer (Falken FK520 a davant i Pilot Sport 4 a darrere), em deixa gaudir sense cap problema i balla, tot fent treballar la suspensió a cada revolt.
Posant fil a l’agulla
Tot el traçat el puc fer amb segona, excepte la recta a meta que em permet posar tercera. El circuit és molt divertit i, al meu entendre, hi ha dues zones on cal destresa: la chicane de la C17, C16 i C15 i les corbes enllaçades C6, C5 i C4. De seguida veig que són la meva creu i les que em fan perdre més temps i decideixo focalitzar-me amb elles.
Circuit de Samper detallat. En el nostre cas el fèiem a la inversa
I així va passant el dia, intentant millorar cronos i buscant els límits d’un mateix, que sempre solen ser més a prop que els del cotxe. Fem una pausa per dinar i comentem una mica la jugada. El Marc amb el seu ZC33s també està a la seva salsa i el Victor, que aquesta vegada no ha portat cotxe, ens fa de copi i algunes fotos.
Sortint de la mencionada C15
Ara el sol ja va caient i jo, que pràcticament no he parat de rodar en tot el dia, m’entossudeixo a batre el meu millor temps. El cansament fa acte de presència i, amb ell, també els errors. Començo a subvirar més del compte, a retallar per on no toca i decideixo que la pròxima serà l’última volta; ho he donar tot. Un apurament de frenada excessiu a la C7 ja augura un mal presagi i just quan faig la C1 intentant aprofitar tota la pista, la roda de davant dreta sobresurt prou com per caure pel petit marge que hi ha entre l’asfalt i la terra. Doblego la llanda: drama.
Evidentment, aquest fet, em fa parar a la força i mirar de trobar la solució a una roda que perd aire per la doblegada. Estic de sort, ja que els companys del trackday em deixen un gat per aixecar el cotxe i amb els amos del circuit, encara no sé exactament com, aconseguim adreçar la llanda per tal que ja no perdi. He après una lliçó: respectar els meus límits i, també, el cotxe. Segur que no ho oblido.
Estadístiques de RaceChrono
Afortunadament, GripMasters encara té una sorpresa preparada per al grup: es sortejarà un pernil ibèric i la il·lusió que em pugui tocar em fa oblidar una mica el disgust. No m’acabo emportant el premi, però en fer una reflexió final acabo content de l’experiència. He conegut gent interessant, he viscut un trackday i gràcies als companys, podré tornar amb el meu propi cotxe cap a casa.
El dia acabava de tornada, amb una parada a la Repsol on ja maquinàvem possibles millores dels nostres Swifts i la futura compra d’un cotxe de circuit per al Victor. Ara sí, ja puc dir que he entrat a circuit.
Final feliç
PD: Agraïments a GripMasters per la organització de l’esdeveniment i la cessió de les fotos.
Sempre es una experiencia! I comprovess que per molt “racing” que sigui el cotxe….sempre es queda curt! 😉
Ja fa uns dies que tenia pendent de passar per aquí a llegir-te!
Tal com ho expliques quasi ha estat com si anés jo dins el cotxe.
Bona feina i a seguir sumant experiències!!!
Que xulo excelent crónica Ignasi. Igual m’animo de fer el mateix amb el meu 205 1.8D (60 ponis)
Si entres amb el Peugeot, em demano el seient de copi!!! jajaj